Arnau Torné, jove emprenedor que tot just acaba de muntar una petita empresa de publicitat on-line, gaudeix entrenant cada setmana a joves que compaginen els seus estudis amb el futbol. Nascut fa 28 anys a Tàrrega (Lleida) i llicenciat en Història i Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona, Torné ha entrenat a diferents conjunts del Carlit des de que va decidir canviar els terrenys de joc per les banquetes. L’actual tècnic del Cadet, el Juvenil i El Júnior de l’entitat rogenca va explicar ahir en declaracions a aquesta casa que, tot i no haver-s’ho plantejat mai, acceptar l’oportunitat de formar mitjançant l’entrenament a nois i noies en edat juvenil l’ha conduit a una de les experiències més gratificants de la seva vida. Tot repassant altres temes d’actual rellevància com els propòsits dels seus equips o el rigorós plantejament del Consell de l’Esport de Barcelona de la temporada esportiva-escolar, coneixem una mica millor a Arnau Torné, un modest empresari fascinat pel món de l’esport i la seva repercussió positiva sobre les persones.
Perquè vas decidir començar a entrenar a equips de futbol escolars? Què t’aporta la experiència com a persona?
Al llarg de la meva vida mai vaig tenir com a objectiu entrenar cap equip, però quan m’ho van oferir ni m’ho vaig pensar. Vaig començar entrenant nens de 8 anys i crec que hi han poques coses tant gratificants com aquesta. Veure la il·lusió, la passió i les ganes d’aprendre d’un nen amb aquesta edat no té preu.
Formar part d’un equip, anar tots a una, crear un grup ben avingut i lluitar per uns objectius et realitza com a persona.
A què li dones més importància: a implantar uns valors/conductes als joves en edat formativa que entrenes o a instaura’ls-hi nocions futbolístiques?
En categoria escolar el més important són els valors, l’educació en el lleure és bàsica, el respecte pel rival, pels companys, per l’entrenador és més important que qualsevol de les victòries.
Per altra banda, a mesura que portes equips de més edat pots començar a imprimir la competitivitat, una competitivitat ben entesa, sense fugir dels valors esmentats però creant objectius, intentar ser millor que el teu rival i vèncer per aquest motiu.
De totes maneres, la pròpia societat ja s’encarrega de fer aflorar el caràcter competitiu de les persones; el que s’intenta es fer ús de la competició de la forma més sana possible.
Com et definiries com a entrenador de futbol? Segueixes algun patró/estil personal per fer jugar als equips que entrenes?
El patró és variable, segons el grup que tinguis, ja que a l’esport escolar hi té cabuda tothom sense exclusió, per tant, un cop analitzat el grup pots encarar unes metes o unes altres, depèn del nivell o de la implicació que vegis.
El Júnior ‘A’ que entrenes acaba d’iniciar la segona fase de la temporada, després de proclamar-se vencedor en la primera. Quin creus que és el límit d’aquest equip? El veus capaç de classificar-se per les fases finals de Barcelona?
Sí, tenim un gran equip, que encara podria ser més gran si donéssim més importància al col·lectiu per davant de les individualitats. Un bon jugador et guanya un partit, però una lliga la guanya un equip, i això ho hem de millorar si volem arribar a fases i lluitar per guanyar-les.
Quins creus que són els punts forts del Júnior? I els febles?
Tècnicament som molt bon equip, tenim molt amor propi i caràcter guanyador. És curiós que els propis punts forts a vegades és tradueixin en febles i desencadenin cap a la falta de concentració i la impaciència.
Què n’opines de la organització de la competició escolar marcada pel Consell de l’Esport Escolar de Barcelona?
Pels més petits està molt i molt bé per la iniciació a l’esport. Pels més grans no ho crec tant, tot i que es tracta d’una competició ideal per compaginar amb els estudis degut a la seva flexibilitat.